07 de setembre 2006

 

11 de setembre: jo també vull un Estat propi

Ja us he parlat en un escrit anterior de la campanya endegada fa unes setmanes per tal que aquests dies, al voltant de l'11 de setembre, tots aquells i aquelles que opinem de forma pública, fem servir el títol Jo també vull un Estat propi. Tot i que jo ja ho havia fet, m'ha semblat adient repetir-ho ara que ens acostem a la Diada de Catalunya: una Diada que ens apropa un any més al 300è aniversari dels fets de l'11 de setembre de 1714. Moments oportuns per a reflexionar, doncs: l'independendistme català d'esquerres (si més no aquells i aquelles que parlen en nom seu des del món polític), vol realment l'assoliment d'un Estat propi? Després de l'experiència fallida d'intentar portar certs sectors d'esquerra cap al "catalanisme", ¿no és hora d'oblidar aquest concepte tronat i, més aviat, anar a la recerca decidida d'una majoria social no ja catalanista, no ja ni tan sols nacionalista, sinó clarament independentista? Oi tant que això és més difícil i treballós! Ningú diu que emprendre aquest camí sigui bufar i fer ampolles. Tanmateix... n'estem segurs que hi ha un altra cami? Uns i altres possibles aliats "tàctics" de l'independentisme d'esquerres sempre han estat, estan ara mateix i, a ben segur, no deixaran d'estar en els temps immediats subjectes i sotmesos als interessos polítics, econòmics i socials d'una nació que molts catalans i catalanes no ens sentim com a nostra. I aleshores? Ha arribat el dia que tots els qui dubten prenguin decisions que afavoreixin la via cap a l'assoliment d'un Estat català lliure. Tota la resta són monsergues!

Comments: Publica un comentari a l'entrada



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?