28 de setembre 2006

 

Adéu blogger, hola blocat

Ha costat prendre la decisió, però ara ja està fet: deixo blogger per anar a blocat. De moment, m'agrada més i espero que també a vosaltres. Així, doncs, a partir d'ara em trobareu a:
http://santboialmon.blocat.com

 

A Escòcia, en català

Com ja deveu saber, les directives comunitàries permeten que qualsevol ciutadà d'un Estat integrant de la Unió Europea que resideix a un altre dels seus Estats tingui dret de vot a les eleccions municipals. Encara que, llegint la premsa, ens pugui semblar que les eleccions al Parlament del proper 1 de novembre són les úniques del món, hi ha altres lloc on també són en plena campanya electoral. Ara mateix, a Edimburg ja preparen les municipals. El Scottish National Party, per descomptat, s'hi presenta i una de les novetats de la campanya és que fan propaganda en 8 llengües europees per tal de captar el vots dels ciutadans que la UE que hi resideixen i hi tenen dret a vot. Doncs bé, entre aquestes 8 hi trobarem el català! Després de sentir les recents declaracions d'una eurodiputada conservadora alemanya blasmant els intents de que la nostra llengua tingui presència, ni que sigui minsa, al Parlament Europeu, notícies com aquestes ens aporten una mica de comfort mental: a vegades, poques, topem amb gent que no és ni obtusa ni retrògrada. L'SNP, doncs, fa allò que seria normal: respectar les diferències. Si voleu més informació al respcte d'aquesta organització política escocesa i de les seves campanyes, aneu a: www.snp.org

26 de setembre 2006

 

Atrium Viladecans

Cada cop que hi vaig, penso el mateix: a Sant Boi ja hem fet tard! Amb tot el tema de l'Ateneu empantanegat de mala manera, quan tinguem el famós teatre-auditori, quina programació hi farem? Hi ha tant de públic als pobles del nostre voltant com per fer-ho sostenible? L'altre dia, el dissabte, hi feien un concert de la soprano guipuscoana Ainoha Arteta: hi vaig reconèixer gent de Sant Boi, de Gavà, de Sant Climent i, per descomptat, de Viladecans. I no era ple! Què farem d'aquí a no se sap quants anys amb el nostre teatre-auditori? Programar la mateixa òpera que hagin programat a l'Atrium quatre o cinc dies abans i que ambdues sales estiguin mig buides? No entrarem en una mena de competència suicida? O, posats a dubtar, serem capaços a Sant Boi de bastir una programació prou atractiva com per fer mínimament rendible la instal·lació? Sí, ja sé que tot això és preguntar per preguntar, que encara falta temps per tal que haguem d'encarar efectivament aquestes decisions per donar respostes a tots aquests interrogants, però no ens enganyem: cada dia que passa, és més intensa la sensció de que hem fet tard. Molt tard.

22 de setembre 2006

 

Polònia

Em refereixo, és clar, al programa que fan a TV3 el Toni Soler, el Queco Novell i companyia. No en faré pas cap lloança: no els cal, suposo. Molts ja els hem anat seguint de fa anys a les ones hertzianes de RAC1 i, des de fa uns mesos, amb molts altres més, els anem seguint a la tele. No, com deia, avui no va de lloances, avui va de dubtes. Dubtes raonables, espero. Vau veure el programa d'ahir? Sí? No? Va, per si de cas, us ho explico: tot just començar va sortir l'acabat d'estrenar (què fa... potser 3 setmanes que és al càrrec?) alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. El dubte, o pregunta, com vulgueu, és... Que ràpid, no? Que poc temps han trigat a fer-lo sortir en un programa de màxima audiència per fer-lo fer més conegut, oi? Casualitat? No casualitat? Com veieu, avui només plantejo dubtes i preguntes per als quals no tinc ni resposta ni opinió clara: ara, com va la meva imaginació! Ja us en podeu fer idea, eh que sí? Voldria acabar, doncs, proposant una darrera qüestió que, al mateix temps, també vol ser un desig: per una vegada, algú podria donar resposta a tots aquests interrogants? Perquè, suposo, no dec ser l'únic que ha pensat en tot això...

21 de setembre 2006

 

Auxili!

Auxili!
Socors!
Podeu ajudar-me?
Si us plau, em cal ajuda,
em cal algú que em defensi del Defensor del Pueblo!

19 de setembre 2006

 

El meu bloc i jo (segona part)

Potser és que, en el seu moment, no em vaig explicar prou bé. O potser és que algú no ha anat a veure els escrits anteriors. O, encara, potser és que algú no ho vol entendre. Tant li fa: si cal, ho tornarem a repetir, que tampoc cansa tant. Aquest bloc no conté, de cap de les maneres, opinions altres que les meves: no hi trobareu aquí ni opinions de col·lectius cívics ni d'associacions culturals ni de partits polítics ni de sindicats de cap mena de manera ni... Així que qui vulgui fer arribar cap missatge a algú d'aquests s'equivoca fent-ho mitjançant aquest bloc. Per si no queda prou clar, us repeteixo el que deia al mes de juliol:
"El meu bloc i jo
Pel contingut d'alguns comentaris que diversos/es lectors/es han penjat amablement en algun dels meus escrits de més avall, dedueixo que tal vegada hi pot haver alguna confusió sobre la natura d'aquest bloc que esteu llegint. Certament, potser hagués hagut de deixar clars alguns aspectes just en el moment d'obrir el bloc, segurament al primer escrit. Tanmateix, diuen que mai no és tard per a fer les coses, així que... som-hi.
Aquest bloc, de sant boi al món, és un bloc absolutament personal, és a dir, meu i de ningú més. No és el bloc de cap partit polític, ni de cap associació, ni res de res que s'hi assembli ni que sigui de ben lluny. Per tant, i ben entès, les opinions que hi escric són únicament i exclusiva les meves opinions, més encertades o menys, que agradaran més o menys, més ben escrites o menys, però les meves i només les meves. Així doncs, si algú té intenció de fer arribar algun comentari, escrit, opinió o el que sigui a algun partit, associació o entitat, erra el camí si ho fa a través d'aquest bloc ja que ni l'objecte del mateix ni la meva intenció no és de fer-ho així. Entesos? Ah, i de tota manera, gràcies pels vostres comentaris: no deixeu de penjar-los, d'acord?
"

15 de setembre 2006

 

Oriol Junqueras

Ahir al vespre, vaig assistir a Cal Silio a una conferència que organitava l'Oreig. La conferència, amb el títol, "11 de setembre, cap al 300è aniversari" la dictava l'Oriol Junqueras a qui, segur, coneixeu bé de les seves col·laboracions a diverses emissores de ràdio i, especialment, la que va fer fa un temps a TV3, al programa El favorit. No entraré ara a explicar-vos el contingut de la seva xerrada d'ahir: suposo que ja hi haurà cronistes que ho explicaran, a Vilaweb Sant Boi, per exemple (oi, Sergi?). Sí que m'agradaria parlar del conferenciant, de l'Oriol. He assistit ja, pel cap baix, a mitja dotzena de conferències o xerrades seves i mai deixa de sorprendre'm la manera com explica la història. Seguint l'estela d'altres grans divulgadors que hem tingut al nostre país, la fa planera, entenedora, pròxima a qui l'escolta; t'hi trobes, vaja! Sentint-lo, semblaria que ets enfilat al baluard de Sant Pere, defensant Barcelona l'11 de setembre de 1714, o al castell de Montjuïc, batent les tropes hispàniques el gener de 1641 o, més encara, sents com a propi el patiment i l'angoixa dels soldats i milicians republicans a la Batalla de l'Ebre. I és que no només explica la història: té la rara virtut de viure-la i d'aconseguir que un mateix la visqui. A més, t'hi sents a prop, saps que estàs al davant d'algú que, per molt erudit que sigui, forma part del teu entorn, que veu el passat com tu, analitza el present com tu i espera del futur les mateixes coses que tu. Ras i curt, ben aviat t'adones que l'Oriol Junqueras és un dels nostres.

14 de setembre 2006

 

Pluja i mobilitat

Sí, ja sé què em direu: que quan plou, ja se sap, sembla que tots plegats ens veiem el cul i ens agradi capbussar-nos als embusos de trànsit. I és veritat, tindreu raó perquè això és una obvietat i no estic dient res de nou. Ara bé, si teniu una mica de paciència, comprovareu que la meva intenció no és només dir una cosa prou evident: m'agradaria que anessim una passa més enllà si pot ser. Comencem amb un exemple d'ahir i veiem què passava cap a les vuit del matí: de la plaça Pallars Sobirà fins al començament del carrer Maria Girona, passant per la Rambla, 31 minuts. No entrem ja en quan es trigava després a sortir a la carretera i quedem-nos, si us plau, en aquest trajecte únicament i exclusiva: MÉS DE MITJA HORA!!!!! I ara, acompanyeu-me allí on volia anar a parar i, per un cop, us proposo que no jo, sinó vosaltres rumieu, arribeu a conclusions i opineu. La pregunta és: què haguera passat ahir si la Rambla ja hagués estat tallada a la circulació rodada? Com deien en uns gags del programa Dinamita: "Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi!"

12 de setembre 2006

 

Covards

Sant Boi de Llobregat, plaça de l'Església, 11 de setembre, cap a les 10 del matí. Com cada any, els representants de les institucions i de la societat civil acaben l'esmorzar que els ofereix l'Ajuntament a Can Torrents abans d'anar a fer les ofrenes florals a la tomba del Conseller en Cap Rafael Casanova. A la plaça, també com cada any, esperen corals i castellers per l'acte de la hissada de la bandera; ja sabeu: Cant de la Senyera, pilars d'honor, etc. Ah, però, també d'altres estan esperant la comitiva oficial: d'una banda, un grupet de joves que reivindiquen l'Ateneu; d'una altra banda, un grup més nombrós de treballadors de NACAM que no fa gaire ha presentat un ERO que afecta a 260 persones. Arriba el seguici oficial i, oh, sorpresa!, en comptes d'anar cap al pal de la bandera a fer-ne la hissada, entra directament a l'església, a fer les ofrenes. Qui va decidir el canvi? Ni a corals ni a castellers se'ls va explicar res: només al cap d'una estona se'ls informà que tot el previst a la plaça es faria a la sortida. I així es va fer, efectivament, però no hi era pas tothom: l'exMinistre d'Indústria, José Montilla, i altres ja havien fugit cap als cotxes, escortats per forces de seguretat i mig perseguits pels treballadors de NACAM que, fins al moment, havien tingut un comportament força contingut. Tan fàcil que haguera estat acostar-se a aquesta gent, interessar-se pel seu problema i... Però, no, aquesta colla de covards, a qui tots nosaltres paguem el sou amb els impostos que surten de les nostres butxaques, van preferir la fugida indigna. Es van estimar més la indiferència i el menyspreu tant als manifestants com a les entitats que, fent un esforç, cada 11 de setembre es lleven d'hora i dediquen un matí de dia festiu a participar en aquests actes institucionals. En canvi, aquests covards cobren un sou cada fi de més: fugir dels problemes i no escoltar la gent, també hi entra en aquest sou?

08 de setembre 2006

 

Censura a Madrid: jo també vull un Estat propi

Hores d'ara ja ho deveu saber: el molt liberal i democràtic alcalde de Madrid, Villa y Corte, Alberto Ruiz Gallardón ha decidit retirar de la programació del Teatro Español, de titularitat municipal, l'obra de Pepe Rubianes Lorca eran todos. El motiu, és clar, les polèmiques opinions que l'actor i director va emetre al programa El Club a començaments d'enguany i que han fet que tant ell com el director d'aquest programa, l'Albert Om, estiguin pendents de judici. Com recordareu, en aquella ocasió, Pepe Rubianes va dir, en el to sarcàstic i desmesurat que el caracteritza, que "la unidad de España me suda la polla". I ara, aquells (= PP i aliats mediàtics) que han permès i encoratjat durant anys i panys l'insult a Catalunya i els catalans tot emparant-se en el respecte a la llibertat d'expressió, fan un atac furiós a aquesta llibertat d'expressió que diuen defensar, tot fent fora de la programació l'obra d'una persona que ha comès el més gran pecat que es pot cometre des de la seva visió escanyolida, provinciana, feixistoide, ridícula del món que ens envolta: dubtar de la "unidad de España". Encara no ho teníeu clar? Doncs aquí teniu una prova més del tarannà d'aquesta genteta que ens ve de ponent (i del tarannà dels quintacolumnistes que tenen dins del nostre país, no us equivoquéssiu pas): per això espanta sentir declaracions d'en Mas dient que tot i que no es planteja fer-hi pactes postelectorals (ui, ui, ui!) no li faria pas res deixar-se estimar una miqueta de cara a una possible investidura... Mama, por!

07 de setembre 2006

 

11 de setembre: jo també vull un Estat propi

Ja us he parlat en un escrit anterior de la campanya endegada fa unes setmanes per tal que aquests dies, al voltant de l'11 de setembre, tots aquells i aquelles que opinem de forma pública, fem servir el títol Jo també vull un Estat propi. Tot i que jo ja ho havia fet, m'ha semblat adient repetir-ho ara que ens acostem a la Diada de Catalunya: una Diada que ens apropa un any més al 300è aniversari dels fets de l'11 de setembre de 1714. Moments oportuns per a reflexionar, doncs: l'independendistme català d'esquerres (si més no aquells i aquelles que parlen en nom seu des del món polític), vol realment l'assoliment d'un Estat propi? Després de l'experiència fallida d'intentar portar certs sectors d'esquerra cap al "catalanisme", ¿no és hora d'oblidar aquest concepte tronat i, més aviat, anar a la recerca decidida d'una majoria social no ja catalanista, no ja ni tan sols nacionalista, sinó clarament independentista? Oi tant que això és més difícil i treballós! Ningú diu que emprendre aquest camí sigui bufar i fer ampolles. Tanmateix... n'estem segurs que hi ha un altra cami? Uns i altres possibles aliats "tàctics" de l'independentisme d'esquerres sempre han estat, estan ara mateix i, a ben segur, no deixaran d'estar en els temps immediats subjectes i sotmesos als interessos polítics, econòmics i socials d'una nació que molts catalans i catalanes no ens sentim com a nostra. I aleshores? Ha arribat el dia que tots els qui dubten prenguin decisions que afavoreixin la via cap a l'assoliment d'un Estat català lliure. Tota la resta són monsergues!

05 de setembre 2006

 

Torna el rugbi

Després de les presentacions oficials del passat cap de setmana, diumenge vinent comença la lliga. El nostre club, la Unió Esportiva Santboiana, l'enceta a casa jugant contra el Getxo Rugbi Taldea. Primer enfrontament, doncs, en la cursa per aconseguir la tercera lliga consecutiva. Tornem així a la tradició familiar de molts santboians i santboianes: el diumenge al migdia, cap al rugbi! Aquest any, però, qui sigui seguidor del Barça i de la Santboiana a l'hora haurà de decidir quin club prioritza ja que el F.C. Barcelona s'ha fet amb la plaça de què disposava l'USAP a la Lliga d'Honor estatal. Ara, jo estic ben segur que la gran majoria, si no tots, dels seguidors i seguidores de la Santboiana ho tindran claríssim. I és que, si de rugbi parlem, només un crit és possible: Ferro Sant Boi!!!!!

This page is powered by Blogger. Isn't yours?