30 d’agost 2006

 

Castells i castellers

Quin dia millor que avui per parlar-ne; avui que, a la diada de Sant Fèlix, a Vialfranca del Penedès, les colles punteres del país, Minyons de Terrassa, les colles Vella i Jove dels Xiquets de Valls i els hostes de l'esdeveniment, els Castellers de Vilafranca, es veuen les cares en una de les actuacions més importants del calendari casteller. Grans coses se n'esperen d'aquesta diada: 3 de 10, 5 de 9, pilar de 8, torre de 9, 3 de 8 aixecat per sota, 4 de 9 amb l'agulla... ostres, tu, si tot el que tenen previst va endavant, quina diada! Quina meravella aquestes places plenes de castellers i de públic badoc que, tots, disfruten amb aquesta activitat! I que poc que s'arriba a valorar l'esforç que suposa tot això: assaigs i més assaigs, sacrificar caps de setmana per anar a actuar amb la colla, esmerçar més temps encara en un tip de reunions si, a més, ets membre de la Junta o de la comissió tècnica, del cap de colla al cap de canalla. És un bon dia per parlar-ne també perquè divendres vinent, el dia 1 de setembre, els Castellers de Sant Boi reprenen els assaigs, després del periode de vacances que acostumen a fer, amb la vista posada, cal suposar, en l'Aplec de Colles Castelleres del Baix Llobregat que es celebrarà aquesta tardor propera. Abans, però, tindrem ocasió de veure'ls l'11 de setembre, fent el tradicional pilar a la tomba del Conseller en Cap, en Rafael Casanova, a l'Església Parroquial de Sant Baldiri. Em consta, però, que els nostres castellers van un xic curts d'efectius i és per això que us proposo que divendres a les 9 del vespre, si us ve de gust, us acosteu a Cal Ninyo, on assagen, a oferir-los un cop de mà. Ells us ho agrairan i vosaltres, a ben segur, us ho passareu d'allò més bé.

29 d’agost 2006

 

Jo també vull un estat propi

Els amics de l'empresa sueca IKEA ja tenen a punt el catàleg per al 2007 que, segons informen, repartiran per les cases durant el proper mes de setembre. Però, ves per on, resulta que a les nostres llars arribarà només el llibret en castellà. I és que resulta que, si bé enguany i per primer cop, els suecs editaran una versió del catàleg en català, no estarà disponible fins al mes d'octubre i, a sobre, només estarà disponible a les seves botigues... pagant! Sembla ser que l'edició de la versió en català es deu a un conveni signat la passada primavera entre aquesta empresa i la Generalitat; en l'esmentat conveni, es diu que els suecs es comprometen a editar el catàleg general en català i que estarà disponible al mes d'octubre. Com que el conveni, aparentment, no diu res de la gratuïtat del catàleg, no es podrà pas dir que no han complert el que havien signat, oi? Independentment que, un cop més, els nostres governants semblen incapaços de fer cap acord que prevegi totes les possibilitats per evitar deixar buits legals per on ens la puguin engaltar, és obvi que IKEA opta, com tantes altres empreses, per discriminar-nos. Alguns ja en comencem a estar farts i tips d'aquesta genteta als quals només els interessem al moment de pagar i poca cosa més. El pitjor d'aquestes coses és el cansament que produeixen, sempre el mateix, sempre el mateix... i tan fàcil com és de respondre a aquestes discriminacions: no anant-hi a comprar més i llestos! Qui s'hi apunta?
Per cert, el títol d'avui correspon a una campanya llençada des del bloc:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/24039
Blocaires i articulistes diversos hi hauríeu d'entrar... hi ha feina a fer!

28 d’agost 2006

 

Aotearoa

Aquest és el nom de Nova Zelanda en llengua maori. No fa gaire, veient un partit de rugbi del Torneig de les Tres Nacions entre la selecció d'aquest estat i la d'Austràlia, pensava com com en són de diferents les relacions amb els pobles originaris d'ambdós països. Mentre a Austràlia les manifestacions i els actes de protesta dels mal anomenats "aborígens" se succeixen de manera periòdica, a Nova Zelanda és tot una altra cosa. Fa gairebé 20 anys, el 1987, es va aprovar una llei que convertia el maori en oficial en tot el territori (sí, heu llegit bé, en tot el territori). A hores d'ara, per exemple, un dels resultats més visibles d'aquesta llei i de tot el que se n'ha anat desprenent és que s'ha doblat el nombre de parlants d'aquest idioma entre la població de 15 a 24 anys. Totes les instàncies de l'administració disposen de serveis de traducció i interpretació per tal de garantir el dret que la ciutadania a adreçar-s'hi en maori si així ho estima adient. Sense cost addicional ni altres traves, Microsoft ha traduït tant el Windows com l'Office (no hi res com tenir el suport de l'estat, noi!). Les autoritats responsables d'educació recomanen que els pares portin llurs fills a escoles on es practica la immersió lingüística: l'anglès ja l'aconsegueixen a base de televisió i cinema, els diuen. A la majoria de poblacions, hi ha serveis locals d'ensenyament de maori per adults ja que la majoria d'adults que el parlen, no l'escriuen correctament. Fins i tot l'himne de Nova Zelanda s'acostuma a interpretar en públic en ambdues llengües oficials! Si algú té més interès en el tema, us recomano que accediu al següent lloc web:
http://www.tetaurawhiri.govt.nz/english
Mestrestant, Kia Kaha!

25 d’agost 2006

 

Aeroport

M'he resistit durant un mes a dir res de l'aeroport. El del Prat, s'entén. La notícia d'ahir, en què s'informava que Easyjet ha decidit traslladar la base d'operacions a Madrid, m'ha decidit. La successió de fets similars els darrers temps és d'una importància demolidora: la fugida d'Iberia, que vol emmascarar amb la filial de baix cost Clickair (per cert, què se n'ha fet del nom Catair?) que, si bé tindrà base d'operacions a Barcelona, té la seu social a Madrid (i allí és on pagarà els impostos...), el tema de les concesions del handling i la consegüent paralització de l'aeroport pels treballadors i treballadores d'Iberia, i ara (segur que me'n deixo alguna) l'afer aquest d'Easyjet. Quines són les raons del trasllat? Bàsicament, segons els seus directius, les dues següents: les grans oportunitats de creixement que ofereix Barajas després de la inauguració de la famosa T-4 (i les seves 5 pistes, no ho oblidem) i les millors infrastructures i accessos a aquell aeroport. De manera que, sense voler-ho, els amics d'Easyjet ens tornen a posar al damunt de la taula dos dels problemes més greus que pateix la nostra economia: la nefasta gestió que AENA fa del sistema aeroportuari, afavorint clarament la centralitat de Barajas i pagant el dèficit dels petits aeroports a base de no reinvertir a d'altres que sí que tenen beneficis, i la manca d'infrastructures que, de manera endèmica, pateix el nostre país. I després dirant que no calia apretar més en la part competencial i de finançament de l'Estatut... au, va!

22 d’agost 2006

 

La Locomotora Negra

Tinc ganes de sentir música. Després de dubtar uns segons, en decideixo: aquest cop serà La Locomotora Negra. Sí senyor: bona música, bon jazz, amb una de les formacions orquestrals més antigues del nostre país. I és que porten delectant-nos amb el seu so des de fa 35 anys, que de seguida és dit; 35 anys de jazz "negre" a la manera de les més famoses bandes de l'estil swing, com ara les de Count Basie, Fletcher Henderson o Duke Ellington i, tot això, amanit amb uns tocs de New Orleans... uau, quina passada! Havent participat en infinitat de Festivals (recordeu, fa unes temporades, quan vingueren a Sant Boi, durant la Mostra de Jazz? Can Massalerra era a vessar i... quina manera de xalar, nanos!) i guanyadors de diferents premis, fa quatre anys, el 2002, van ser guardonats amb la Creu de Sant Jordi. Va, vinga, animeu-vos, busqueu-ne un CD, poseu-lo a l'aparell, que tant si us agrada el jazz com si no, estic ben convençut que passareu una bona estona.

21 d’agost 2006

 

Ramblejar

La gent del Barri Centre, sobretot la del Nucli Antic, ja ens comencem a a acostumar a ser el cul del poble i, segons com, el del món. Acabem de passar la setmana tràgica de cada any. Des de fa unes temporades, sol ser habitual que la setmana del pont d'agost el Barri esdevingui un desert: bars i restaurants tancats en són el millor exemple. Aquest any, però la cosa ha estat una autèntica passada: més bars i restaurants tancats que mai. Ahir diumenge, per exemple, entre la Plaça de l'Ajuntament i la Rambla hi havia un únic local obert, si més no fins ben bé quarts de nou del vespre. La imatge de desolació era d'impressió ja que, si a això li afegim l'estat de la Rambla, semblava ben bé que ens havíem traslladat a una ciutat que hagués patit els estralls d'un bombardeig. A veure: si no ho tinc mal entès, se suposava que acabant el juliol la Rambla havia de recuperar una certa normalitat i que, ni que fos de manera provisional, havia de quedar tot més o menys tapat. Què ha passat, doncs? A falta d'explicacions oficials (ja em direu per quins set sous els de l'Ajuntament s'haurien de molestar en informar de res els seus "súbdits", ai, perdó!, volia dir els ciutadans i ciutadanes del Barri), suposo que, com sempre, la progamació que s'havia fet de les obres s'ha alterat per alguna raó (no vull ni pensar quina). ¿Per què deu ser que aquesta genteta s'afanya a informar la ciutadania quan es pot posar una medalla però, si la cosa no va bé, són especialistes a mirar cap a una altra banda? Ara, no totes les crítiques han de ser per a ells si som justos. A fi de comptes, no és menys cert que molts d'aquests veïns i veïnes que se'n queixen pel carrer (amb la boca petita, certament), els van votant cada quatre anys. O no? I, quan hi penses, de mica en mica se't van acabant les ganes de treballar per aquest poble, tan ple de gent capcota, caragirada i mesella.

17 d’agost 2006

 

Cota 705

Ara fa una setmana que vàrem pujar a la Serra de Pàndols, a la Cota 705. No sé si hi heu estat mai: per si no ho teniu localitzat, és ben a prop de Gandesa, a la Terra Alta. Un bon tros per una pista per la que, a estones, es circula prou bé si sou conductors precavuts i cinc minuts a peu per enfilar el darrer tram. Quan arribes dalt, a la dreta els Ports de Tortosa-Beseit, a l'esquerra la Serra de Cavall, al bell mig del replà enrajolat, el monument de la Lleva del Biberó. Sabeu ja de què estic parlant, oi? D'un dels escenaris crucials de la Batalla de l'Ebre. No hi prou adjectius al meu diccionari personal: impressionant, corprenedor, esgarrifós, emocionant... aneu afegint els que vulgueu. Vàrem tenir la sort, a més, de poder-hi ser absolutament sols, gens de gent als voltants i, de debò, no sé què impressiona més: si el lloc en ell mateix o bé aquell silenci extrem, trencant només i ocasionalment pel brunzit d'algun insecte, i pensar en com devia ser allò gairebé 70 anys enrere: el bramul de l'artilleria, els comandaments botzinant ordres, els homes (i nens, quasi!) amunt i avall carregant armament i munició, amb aquell sol de justícia en ple estiu. Si, a més, hi aneu després d'haver passat pel CEBE (Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre) a Gandesa, us garanteixo que tindreu les emocions a flor de pell durant una bons estona.

16 d’agost 2006

 

Au, tornem-hi!

S'han acabat les vacances i cal tornar a la feina i a l'activitat quotidiana. Fa quatre dies que semblava lluny l'haver de llevar-se cada dia per anar a pencar però, veus, ja som un altra volta a Sant Tornem-hi. Què hi farem... I mentrestant, a Sant Boi, què? Res de res o, si de cas, més bars i restaurants tancats, menys gent pels carrers, més lloc per aparcar per a aquells i aquelles que ho han de fer al carrer: com cada agost, vaja. Bé, potser sí que hi ha hagut una novetat: la pluja! Que ja era hora, carai! Tantes i tantes setmanes sense ploure com està manat... que sí, que sí, que ja era hora, encara que a alguns i algunes que encara són de vacances els les hagi pogut fastiguejar poc o molt; però, sincerament, feia falta, oi que sí? Com que m'agraden les reentrades més aviat suaus, avui no us marejaré amb filosofades ni amb opinions sobre alguns temes que, tot i ser fora uns dies, m'han cridat l'atenció el suficient com per fer-vos avinents alguns comentaris al respecte. Si us sembla bé, deixem-ho per demà que avui encara em sento mandrós: us ho ben agraeixo.

04 d’agost 2006

 

Tancat per vacances

Els blocaires, gent normal i corrent, també hi tenim dret, dic jo. De manera que us informo que aquest bloc estarà tancat per vacances des de demà fins al 16 d'aquest mes. A aquells i aquelles que ja les hagueu fet, espero que us hagin anat d'allò més bé. Als i les que encara les hagueu de fer, us desitjo que us serveixen per a descansar i que retorneu amb forces. Com ja sabeu, Sant Boi, a primers de setembre, és un lloc amb un munt d'activitats. Quan torni n'anirem parlant, d'acord? Mentrestant, a reveure: ens retrobem a mitjans de mes.

02 d’agost 2006

 

Flotar

Aquest matí he anat a flotar. Sí, sí, no desvariejo pas: he anat a flotar! Ha estat una de les experiències més interessants dels darrers temps. Els que ja ho coneixeu, no caldrà que us expliqui gaire res. Per als altres, imagineu-vos una mena de cabina, com si fos mig ou, plena d'aigua salada. Tan salada com la de la Mar Morta, posem per cas, tan que salada que, quan t'hi ajeus, sures. Es recomana fer-ho amb els llums apagats i la porta de la cabina tancada: opcionalment, ja que ets tu qui en controla els comandaments, pots mantenir llums encesos i porta oberta però, la veritat, em sembla que es perdria gran part de l'efecte buscat. Durant els primers 10 minuts, mentre t'hi aclimates, t'hi posen música suau i relaxant. Després, fins a fer una hora sencera, res de res tret de silenci, foscor i el teu cos. L'efecte és molt semblant al de la gravetat zero i, a mida que t'hi vas trobant bé, el relaxament dels músculs esdevé gairebé total, absolut. En retornar la música, senyal que ja ha passat l'hora, mai diries que ja s'han escolat els teus seixanta minuts. Els qui ho han provat més d'un cop, asseguren que a mesura que ho practiques, tot va sent cada vegada millor. Dissortadament, l'única pega potser, és que cal anar a ciutat per provar-ho, a la plaça Narcís Oller. Si en voleu més informació, podeu accedir a la pàgina www.flotarium.com

01 d’agost 2006

 

Vacances

La feina no m'ha permès atendre les meves obligacions amb el meu bloc i, arribats a avui, me n'adono que ja estic de vacances! Vacances... llevar-se a deshora, anara a dormir a deshora també. El rellotge fora del canyell des que plegues de treballar el darrer dia. Suar i que no et faci res perquè vas en calça curta. Desconnectar el mòbil de la feina. Anar a la platja a prendre el sol entre setmana sense haver d'esperar a trobar-te la gentada de dissabtes o diumenges. Vacances... ser en una terrassa fent un cafè amb gel amb els col·legues fins quarts d'una o la una sense patir per l'hora. Dinar a l'hora de dinar i no a l'hora que et marca el telèfon, l'e-mail o els clients. Emprenyar-te per la merda de programació que, de nou enguany, fan les teles i les ràdios en aquesta època. Una Moritz a mitja tarda. Un geladet després de sopar. Vacances. Mirar-t'ho tot amb una certa distància. Que aquesta distància tant et foti. Gens de pressa. Ni mica de pressa. No agafar el cotxe més de l'estrictament necessari. Passejar. Vacances.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?