25 de juliol 2006

 

Santorini (pronuncieu-ho Sandorini)

Si el diumenge vau estar ametents a la revista Plaers, suplement dominical del diari Avui, potser vau parar atenció i us vau delectar amb un reportatge dedicat a l'illa grega de Santorini (si us plau, pronuncieu-ho sandorini) que el reporter catalanitzava com a Santorí, tot i que, al llarg del reportagte es fa menció d'altres illes. Espectaculars, per exemple, les fotografies aèries de la seva vila principal, Thera, penjada dalt d'una carena i abocada a la caldera d'un volcà que, en esclatar, esdevingué una enorme badia, quasi un llac d'aigua marina, i dels jaciments arqueològics de l'època minoica a Akrotiri, a l'altra punta de l'illa. Si mai hi heu d'anar, estigueu atents a l'arribada en vaixell i a la sensació estranya que fa veure de lluny les cases de Thera: abans no distingeixes que ho són, de cases, diries que estàs veient un cim nevat. Una mica més al sud, al mateix mar Egeu, hi trobaríem l'arxipèlag del Dodekaníssos (les 12 illes): Rhodos (Rodes), Astipalea, Pathmos, Nissiros, Karpathos... si us sembla bé, com que estem en època de vacances i viatges, en parlem aviat, d'acord?

24 de juliol 2006

 

El meu bloc i jo

Pel contingut d'alguns comentaris que diversos/es lectors/es han penjat amablement en algun dels meus escrits de més avall, dedueixo que tal vegada hi pot haver alguna confusió sobre la natura d'aquest bloc que esteu llegint. Certament, potser hagués hagut de deixar clars alguns aspectes just en el moment d'obrir el bloc, segurament al primer escrit. Tanmateix, diuen que mai no és tard per a fer les coses, així que... som-hi.
Aquest bloc, de sant boi al món, és un bloc absolutament personal, és a dir, meu i de ningú més. No és el bloc de cap partit polític, ni de cap associació, ni res de res que s'hi assembli ni que sigui de ben lluny. Per tant, i ben entès, les opinions que hi escric són únicament i exclusiva les meves opinions, més encertades o menys, que agradaran més o menys, més ben escrites o menys, però les meves i només les meves. Així doncs, si algú té intenció de fer arribar algun comentari, escrit, opinió o el que sigui a algun partit, associació o entitat, erra el camí si ho fa a través d'aquest bloc ja que ni l'objecte del mateix ni la meva intenció no és de fer-ho així. Entesos? Ah, i de tota manera, gràcies pels vostres comentaris: no deixeu de penjar-los, d'acord?

17 de juliol 2006

 

L'Estat dels Acomodats

Pensava l'altre dia, en sentir que s'havia batut el rècord de consum d'energia elèctrica 2 cops seguits el mateix dia, que ens estem tornant tots plegats amb la pell massa fina. El tema és prou clar, em sembla: acostumats als aires condicionats (a casa, a l'oficina, al cotxe, al metro o a al bus) quan sortim al carrer sempre ens sembla que fa més calor de la que mai havíem tingut; i així, per poc que es pugui, apugem la refrigeració amb la qual cosa el contrast augmenta de manera sensible i el cercle continua. Si voleu és tan sols un símptoma de que, de mica en mica, estem evolucionant(?) de l'Estat del Benestar a l'Estat dels Acomodats. Ara resulta que ens ho han de donar tot fet i resolt, que per això tots plegats ens hem omplert la boca amb les paraules benestar, serveis socials, universalització de la sanitat, etc. Potser ha arribat ja l'hora que ens replantegem alguns temes, dic jo... Per exemple, segons quins serveis odontològics no estan coberts pel sistema públic de sanitat essent com són, molts d'ells, imprescindibles per al nostre benestar diari. I, tanmateix, és més que possible que, amb els nostres impostos, es pagui el tractament (o fins i tot es pagui una pensioneta d'invalidesa parcial) a algú que ha quedat mig sord, per exemple, a causa del volum de l'aparell de so del seu cotxe. Si els recursos fossin il·limitats no caldria parlar-ne, però... no ho són pas, oi que no?

11 de juliol 2006

 

Obres descoordinades

No fa ni deu dies que molts carrers del Barri Centre han estat alçats per, segons sembla, passar el cable (que, per cert, arribarà amb un fum d'anys de retard). Com sempre passa, ara hi ha alguns dels mateixos carrers que han tornat a estar aixecats: el gas, diuen? La veritat és que, al final, tant li fot... la cosa és no deixar-nos mai tranquils. Ja ho hem dit altres vegades: és que no hi ha manera que es posin d'acord a fer les coses? Aixeca el carrer o la vorera, ara tapa'l, ara torna'l a aixecar per una altra cosa, ara torna'l a tapar!!!! Què voleu que us digui, això és digne de països com ara Guinea o Moçambic però, mai de la vida, d'un país que se suposa del primer món, civilitzat. I, al final, no saps mai qui és més inútil, ineficient i insensible amb el veïnat, si les empreses de servei que es dediquen a jugar als paletes pels nostres carrers o bé el nostre Ajuntament que, com sempre, es demostra incapaç de preveure, planificar o coordinar. I, esclar, a passa-les magres els pobres contribuents que, mentre paguem i no ens queixem en excés... així ens va.

10 de juliol 2006

 

Tractat d'Ateologia

Aquest és el títol d'un llibre del filòsof francès Michel Onfray publicat no fas massa i que us recomano vivament. Si us he de ser sincer, quan vaig encetar-ne la lectura vaig quedar un pèl sorprès car jo esperava una mena de pamflet trencador, a l'estil del Per què no sóc cristià del Bertrand Russell, o una cosa semblant. En realitat, l'autor fa honor a la seva professió i ens presenta un autèntic treball filòsòfic, profund però de fàcil lectura, en el que es dedica, en gran part del text, a deconstruir les tres "religions del Llibre", els tres monoteismes dominants, des d'una perspectiva de lògica i de racionalitat dignes d'un pensador del segle XXI. En altres moments del seu treball, Onfray posa a la picota aquells que, dient-se laïcs i/o ateus, el que fan és reproduir els tics, formes i ritus dels judeocristianisme dominant a la nostra civilització; així, critica durament temes com els anomenats "bateigs civils" i d'altres. Finalment, i seguint, el raonament, proposa les bases filosòfoques per al que anomena ateisme postcristià, que ell pressuposa basat en la racionalitat i allunyat d'aquestes "formes" judeocristianes. No m'extendré més: només, si de cas, per recomanar-vos-en la lectura amb cap clar i intel·ligència alerta.

07 de juliol 2006

 

El Papa de Roma

A aquestes alçades ja deveu saber que el senyor Papa de Roma visitarà València aquest cap de setmana. El que no sé si heu estat al cas és d'un parell de cosetes que he sentit a la ràdio aquest matí i que m'han escandalitzat d'allò més. Per exemple: l'altar i la zona habilitada per fer de sagristia per a les misses que ha d'oficiar aquest bon home han trigat poc més o menys 3 mesos a muntar-los i posar-hos a punt i trigaran el mateix, si fa no fa, a desmuntar-los: quanta pasta val, tot això? Ah!, i hi han fet un microclima perquè Herr Ratzinger ho passa molt malament amb la calor. Com si fos l'únic que ho passa magre a l'estiu, no et fot! Que li ho demanin a alguna de les àvies que passen l'estiu en un piset atrotinat de 50 metres amb, tal vegada, un únic ventilador. I parlant de pisos, resulta que el Papa aquest, durant la seva curta estada, tindrà a la seva disposició un modest apartament de només 126 metres quadrats, és a dir, de la mitjana de la majoria dels mortals, no? I tot això, no els fa vergonya? Així prediquen amb l'exemple? No m'estranya gens ni mica que la taxa d'ocupació de les esglésies vagi contínuament de baixa. Ara, ja s'ho faran: si els seus feligresos li ho consenten, això i altres coses pitjors, ells mateixos...

04 de juliol 2006

 

El trànsit, novament

Ja hi tornem a ser... de nou la bogeria d'intentar entrar o sortir de Sant Boi. Com és possible que, als voltants de les vuit del matí, es trigui gairebé 20 minuts d'anar de la Plaça Pallars Sobirà a la rotonda de Dr. Pujadas? Com és possible que durant aquests quasi 20 minuts no es vegi cap ni un (i cap ni un vol dir això: cap ni un) policia? No ja per regular el trànsit que, potser, seria massa feina, però... ni interessar-se pel què passa? I, ai, senyor!, què passarà quan tallin la Rambla? Perquè ara, si més no, el trànsit es reparteix una mica però, com ho farem quan ja no es pugui circular per la Rambla? Qui té totes aquestes idees lluminoses? Qui rep aquestes il·luminacions divines? A qui tant li fa el que els costi als santboians i a les santboianes sortir de Sant Boi? Jo no voldria pensar massa malament, però segur que és algú que no pateix els problemes dels accessos a Sant Boi a les hores punta.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?