21 de juny 2006

 

Referèndum

He esperat uns quants dies abans de parlar del referèndum. Uns quants dies per tenir el cap fred, serè, allunyat de l'emprenyamenta de diumenge al vespre.
I tot i això... què n'hem de fer d'aquest poble nostre, tan mesell, tan poruc, tan covard! Què n'hem de fer d'aquest poble de gent vençuda, incapaç d'anar pel món amb el cap ben alt i que, per contra, l'acota a la primera embranzida del nostre enemic. Què n'hem de fer d'aquest país que ja ha assumit el seu paper de perdedor, que renuncia al seu futur, que no li fa res hipotecar el futur dels seus fills i, potser, el dels seus néts.
Heu decidit, conciutadanes i conciutadans meus, compatriotes tots, que calia fer una passa enrere, que no hi fa res que perdem bous, esquelles i dignitat col·lectiva un cop més. Heu decidit que aquest país nostre no cal que sigui un país més normal, que ja està bé que continuem ben sotmesos al país veí, bonic país veí, però que no és el nostre. I ho heu decidit democràticament: res a dir-hi, pel que fa a les formes.
Tanmateix, deixeu-me que us demani: i què hi vau anar a fer a Barcelona el 18 de febrer? No dèiem que som una nació i que tenim el dret a decidir? ¿I no ho dèiem perquè el Zapatero i el Mas ens havien retallat l'estatut que havien aprovat el 30 de setembre els nostres representants al Parlament de Catalunya? Ben cert, torno a reconèixer, això és que heu decidit. Ara bé, sapigueu que alguns ens estimem aquesta Nació, els Països Catalans, més enllà d'on esteu disposats a arribar. I que no renunciem, un dia que desitgem no massa llunyà, a arribar-hi. Aneu fent, vosaltres, que nosaltres ja seguirem treballant i lluitant per tal que un demà, tots plegats, també vosaltres els porucs, siguem ciutadanes i ciutadans d'una nació lliure.

Comments:
Potser cal recitar aquells versos del poeta "Nord Enllà". Tanmateix, el temps com a jutge implacable fa veure les coses. També fer veure que correr massa sense tenir la gent al darrera no és gaire bo, ho dic per experiència pròpia.
El 18 de febrer hi erem els que erem, i no som gaires més. Però val més pocs i bons. Amb això, caldrà fer una bona foguera de Sant Joan perquè cada partit té molta fusta vella per tirar al foc. De fet, considero que cal canviar algunes coses de dintre de cadascú. No és només canvier el 600 per un cotxe com el 127 o l'Audi. Es tracta de canviar el cotxe per la bicicleta.
 
Publica un comentari a l'entrada



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?