14 de juny 2006

 

L'enemic a casa


La formació en prevenció de riscos laborals explica abastament que el primer que cal fer per reduir un risc és identificar-lo clarament.
Així, doncs, em permetreu que us aconselli que, tots plegats, ens oblidem ja i per una bona temporada de ZPs, Rajoys i companyia: al cap i a la fi, ells són nacionalistes espanyols i no fan altra cosa que la seva feina (i bé que la fan!) que no és altra que defensar els seus interessos.
El que els pobres catalanets, els que provenim de les classes populars dels Països Catalans, hem de tenir clar és que el veritable enemic no és l'enemic exterior, sinó aquell que tenim a dins de casa, aquell que, fent-se passar per catalanista (d'esquerres o no) el que fa és vendre's l'heretat per un trist plat de llenties (i, a vegades, ni per un plat de llenties). Aquests són l'adversari real que ens impedeix d'avançar cap a un Estat Català nacionalment complet i socialment just. Són aquests els que ens volen col·locar un estautet de fireta, ridícul, nacionalment i socialment insultant.
A aquests hereus del botiflerisme més descarat cal combatre'ls democràticament però de manera contundent: desemmascarar-los ha de ser el primer pas. Un resultat prou important del NO al referèndum del dia 18, un avís clar per a ells. I a partir d'aquí, tot recuperant l'esperit d'aquella riuada de gent que va envair pacíficament els carrers de Barcelona el 18 de febrer, iniciar un moviment constant de tots i totes aquells que tenim clara, perquè ara ja no val aturar-se en una altra, quina ha de ser la propera estació del nostre viatge: la independència!

Comments: Publica un comentari a l'entrada



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?