28 de juny 2006

 

Josep M. Cervelló


Demà al vespre, a les vuit, ERC presenta Josep M. Cervelló com a candidat a l'alcaldia de Sant Boi.
L'acte serà als Jardins de la Torre del Sol i, segons que s'ha anunciat, hi serà també el diputat Joan Puigcercós i, possiblement, altres figures públiques com ara l'exconsellera Anna Simó o el també diputat Joan Tardà.
ERC és el primer partit polític que presenta el seu candidat a l'Alcaldia de Sant Boi, gairebé a un any vista de les properes eleccions municipals: molt clar ho deuen tenir, oi? O, potser, són els altres que no ho tenen gaire clar encara. Tanmateix, és una bona notícia que els santboians i santboianes ja puguin anar coneixent aquells i/o aquelles que es postulen per ser elegit/da alcalde o alcaldessa.
En Josep M. Cervelló ha estat regidor des de les anteriors eleccions municipals, sent el portaveu del Grup Municipal d'ERC. Ha destacat, entre d'altres coses, per ser qui ha efectuat més preguntes de control a l'Equip de Govern (PSOE-ICV) als Plens de l'Ajuntament, mirant d'escatir sempre què passa amb aquelles petites coses que tant afecten el dia a dia dels nostres conciutadans, però tothora des d'una òptica marcadament social i definidament nacional.
Jo us proposo, si en voleu conèixer més, que ens trobem demà a les vuit del vespre a la Torre del Sol. Segur que serà força interessant.

23 de juny 2006

 

Sant Joan


24 de juny, Diada Nacional dels Països Catalans.
De Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, aquesta nit del solstici d'estiu milers de fogueres il·luminaran les places i carrers dels pobles i ciutats de la nostra nació. Arreu s'organitzaran rebudes a la Flama del Canigó, unes més lluïdes que d'altres, però totes elles amb el mateix esperit festiu, alegre, amb reminiscències de celebracions paganes més antigues, ancestrals.
A Sant Boi rebrem la Flama del Canigó a la Plaça de l'Ajuntament on se'n llegirà el manifest. Després pujarem tots cap a la Plaça de l'Església, els Diables encendran la foguera i... revetlla! Cal agrair l'esforç que, d'uns anys ençà, fan les entitats de cultura popular de Sant Boi a fi i efecte que aquests actes es desenvolupin cada Sant Joan i, em sembla a mi, la millor mostra d'agraïment que els podem fer és participar en la rebuda i, per descomptat, en la revetlla.
I apa, avui res més: bon solstici d'estiu! Que el disfruteu!

22 de juny 2006

 

Preguntes d'un dijous a primera hora

  1. Per què algú com en Jaume Bosch es deixa portar i manipular com un titella?
  2. Per què el Pepe Saavedra cada cop que s'acosten les eleccions municipals diu que no vol tornar a ser candidat i, després, capa cop ho ha estat? Tornarem ara a veure la mateixa pel·lícula?
  3. Per què el PP està en contra del trasllat de la discoteca fora del nucli urbà al·legant que els joves que opten per aquest tipus d'oci s'hi hauran de desplaçar?
  4. Per què els importa tant aquesta mena d'oci i tan poc les queixes que fan els veïns dels voltants pel soroll i les noses de la discoteca?
  5. Per què diumenge passat la selecció catalana de rugbi va jugar un partit internacional contra Euskadi i no hi ha hagut pràcticament cap ressò?
  6. Per què el futbol, el mundial, ho tapa gairebé tot?
  7. Per què en Miquel Masoliver ha estat a punt de ser sancionat per no voler jugar amb la selecció espanyola d'hoquei i en canvi en Carles Puyol, els darrers anys, ha trobat sempre la manera de no jugar amb la selecció catalana de futbol?
  8. Per què en Carles Puyol celebra els gols de la selecció espanyola com si li hagués tocat el pot de la primitiva?

21 de juny 2006

 

Referèndum

He esperat uns quants dies abans de parlar del referèndum. Uns quants dies per tenir el cap fred, serè, allunyat de l'emprenyamenta de diumenge al vespre.
I tot i això... què n'hem de fer d'aquest poble nostre, tan mesell, tan poruc, tan covard! Què n'hem de fer d'aquest poble de gent vençuda, incapaç d'anar pel món amb el cap ben alt i que, per contra, l'acota a la primera embranzida del nostre enemic. Què n'hem de fer d'aquest país que ja ha assumit el seu paper de perdedor, que renuncia al seu futur, que no li fa res hipotecar el futur dels seus fills i, potser, el dels seus néts.
Heu decidit, conciutadanes i conciutadans meus, compatriotes tots, que calia fer una passa enrere, que no hi fa res que perdem bous, esquelles i dignitat col·lectiva un cop més. Heu decidit que aquest país nostre no cal que sigui un país més normal, que ja està bé que continuem ben sotmesos al país veí, bonic país veí, però que no és el nostre. I ho heu decidit democràticament: res a dir-hi, pel que fa a les formes.
Tanmateix, deixeu-me que us demani: i què hi vau anar a fer a Barcelona el 18 de febrer? No dèiem que som una nació i que tenim el dret a decidir? ¿I no ho dèiem perquè el Zapatero i el Mas ens havien retallat l'estatut que havien aprovat el 30 de setembre els nostres representants al Parlament de Catalunya? Ben cert, torno a reconèixer, això és que heu decidit. Ara bé, sapigueu que alguns ens estimem aquesta Nació, els Països Catalans, més enllà d'on esteu disposats a arribar. I que no renunciem, un dia que desitgem no massa llunyà, a arribar-hi. Aneu fent, vosaltres, que nosaltres ja seguirem treballant i lluitant per tal que un demà, tots plegats, també vosaltres els porucs, siguem ciutadanes i ciutadans d'una nació lliure.

20 de juny 2006

 

Obres públiques

Dissabte passat. Cap a migdia, si fa no fa. Cruïlla de Borrell amb O'Donnell. Aldarull, fressa, renou, una parella de municipals que s'hi atansa de pressa de pressa... i jo que passava per allí.
Una senyora gran, asseguda en una cadira, gemegant del dolor d'una ferida a la cama. "Ha caigut i no m'estranya, tal com està aquest tros de carrer", diu un. "Oh, no és la primera ni serà l'última que s'hi faci mal", diu una altra. "I tant, no fa gaire una altra senyora es va trencar el peu al carrer Riereta", sento que afegeix un altre més. Finalment, ja us podeu imaginar: ambulància (per cert, la feina que va tenir per arribar fins a la cruïlla!) i trasllat a urgències.
La cosa és que, ben mirat, tots estem sempre exposats a patir un accident. Ara, no em direu que l'estat dels carrers del Nucli Antic de Sant Boi no ens ho posa fàcil, amb tots els carrers aixecats a l'hora. Entre la "reforma" de la zona de vianants que sumarem a l'escapçament de la Rambla, més les rases, ara a un carrer ara al del costat, que diuen que aquest cop són per al cable o la fibra òptica o vés a saber què (ja ho hem dit sempre: no podrien planificar més bé això de les rases?)... els veïns i veïnes sembla que haguem tornat a l'Edat Mitjana.
I, no ho sé, potser és demanar massa però..., que no podrien assenyalar-ho més ben assenyalat, això dels clots, passeres, trapes que sobresurten i altres paranys que les obres paren a la nostre integritat física? Ah, però, deu ser el de sempre, oi?, si ens queixem gaire, tal vegada algun representant del molt il·lustre ajuntament diria, irat segur, potser també amb despreci: "És que no esteu mai contents, noi: a sobre que us arreglem el barri no pareu de rondinar". I nosaltres, bons ciutadans i ciutadanes, acotaríem el cap i diríem, mesells i covards i menfotistes com som de mena: "Sí, Bwana!"

17 de juny 2006

 

Avui, reflexions


Això, que avui diuen que toca pensar-s'ho. I afegeixo jo: malament el qui hagi arribat a avui sense tenir-ho clar!
Com que se suposa que avui no es pot demanar el vot, seré bo i no ho faré, de demanar-lo. Ara, sí que m'agradaria que tinguéssiu presents alguns elements de reflexió (ehem!).
Nació: perduda pel camí, deixant de banda alguna referència testimonial.
Finançament: no s'assembla al que volíem ni de lluny; seguim sense tenir les claus de la caixa i, per tant, sense poder de decisió.
Competències: certament, n'hi ha alguna més; ara bé, com pagarem aquestes noves competències sense un finançament clar i just?
No voldria allargar-me. Si és que heu de reflexionar, feu-ho en clau patriòtica. Potser val més un petit ensurt ara que no pas una mort lenta, nacionalment i socialment parlant, més endavant, d'aquí a no gaire anys.
Avui, jo reflexio-no

14 de juny 2006

 

L'enemic a casa


La formació en prevenció de riscos laborals explica abastament que el primer que cal fer per reduir un risc és identificar-lo clarament.
Així, doncs, em permetreu que us aconselli que, tots plegats, ens oblidem ja i per una bona temporada de ZPs, Rajoys i companyia: al cap i a la fi, ells són nacionalistes espanyols i no fan altra cosa que la seva feina (i bé que la fan!) que no és altra que defensar els seus interessos.
El que els pobres catalanets, els que provenim de les classes populars dels Països Catalans, hem de tenir clar és que el veritable enemic no és l'enemic exterior, sinó aquell que tenim a dins de casa, aquell que, fent-se passar per catalanista (d'esquerres o no) el que fa és vendre's l'heretat per un trist plat de llenties (i, a vegades, ni per un plat de llenties). Aquests són l'adversari real que ens impedeix d'avançar cap a un Estat Català nacionalment complet i socialment just. Són aquests els que ens volen col·locar un estautet de fireta, ridícul, nacionalment i socialment insultant.
A aquests hereus del botiflerisme més descarat cal combatre'ls democràticament però de manera contundent: desemmascarar-los ha de ser el primer pas. Un resultat prou important del NO al referèndum del dia 18, un avís clar per a ells. I a partir d'aquí, tot recuperant l'esperit d'aquella riuada de gent que va envair pacíficament els carrers de Barcelona el 18 de febrer, iniciar un moviment constant de tots i totes aquells que tenim clara, perquè ara ja no val aturar-se en una altra, quina ha de ser la propera estació del nostre viatge: la independència!

13 de juny 2006

 

Escridassades


Es queixen, tu! Ara resulta que els sap greu que els escridassin o que els insultin: fantàstic, oi?
Jo sóc de lletres i la biologia, per exemple, mai no m'ha agradat poc ni massa, però sí que recordo que ens havien explicat que el sistema immunitari del cos humà desenvolupa mecanismes de rebuig i expulsió dels cossos estranys que volen danyar-lo. Doncs bé, tots aquests figurins que ara s'exclamen, potser encara no s'han adonat que amb les seves actituds i actuacions (de sempre, però sobretot dels darrers anys) han esdevingut justament això: un cos estrany a la nostra societat. Tal vegada, no, tal vegada no. Segur que sí que tot això del dissabte a Collblanc o d'ahir a Granollers ha estat més o menys preparat, no dic que no. Ara bé, no és de manera semblant que funciona el sistema immunitari?
I ara, de què rondinen? Si els ho han estat posant en safata! Si, Ebre enllà, tot això, a més, els va la mar de bé! Als uns i als altres, que quedi clar! Uns es poden presentar com els grans perseguits d'aquesta Catalunya "intolerante", que persegueix suposats "demócratas constitucionales"... mare de déu, senyor!
Ah, però... i els altres? Què n'hem de dir d'aquells i aquelles que, com Pau camí de Damasc, han caigut del cavall i han vist la llum? Ara tots són catalanistes: gran paraula, innòcua paraula des que tota aquesta patuleia se l'ha feta seva! Ni la genteta de Pedralbes o de Sant Gervasi (un pijo és un pijo tant si vota dreta com esquerra), ni els amiguets del capità enciam, que mai han fet res per tal que aquest país nostre avanci cap a la plena llibertat nacional... no es mereixen també alguna escridassada?
Des d'aquí, modestament, pacífica i, sobretot, democràtica, els dedico la meva escridassada personal i intransferible: botiflers!

12 de juny 2006

 

Per començar: NO a l'estatutet!


Ja ho veieu! Acabats d'arribar, amb el bloc acabat d'estrenar i ja hem de dir NO!

I és que, què voleu, això que ens volen vendre (estatut, en diuen) és una autèntica estafa. Primerament, ves què us diré ara, per a què el volem un estatut? El propi concepte d'estatut ja suposa acceptar la subordinació de la nostra nació al bonic país veí que ens colonitza des de fa quasi 300 anys.
Segonament, voleu dir que el que ens convé no és una Constitució pròpia? Una Constitució que ens permeti ser a Europa amb plenitud de drets (ni més ni menys que els dels altres Estats que conformen la Unió Europea, però els mateixos, això sí), ser a Europa sense haver de passar per Madrid. En comptes de discutir tant i d'esmerçar tant de temps amb l'estatutet, més valdria que els polítics(?) catalans(?) es decidissin a treballar de manera ben decidida per aconseguir una majoria social que ens porti cap a uns Països Catalans independents.
Diuen que el PP usarà el NO contra Catalunya. Bé, doncs jo dic que el PSOE i CiU (amb l'afegitó apendicular d'ICV) ara mateix JA estan utilitzant el SÍ contra Catalunya. I si no, mireu què passa amb l'aeroport i amb IBERIA, oi?
Si esteu interessats a saber RAONS DEL NO, us convido a assistir demà dimarts 13 de juny a les 8 del vespre a Can Massallera. Allí hi haurà el Josep M. Cervelló, regidor de l'ajuntament de Sant Boi i n'Agustí Cerdà, diputat al Congreso. Ens en faran cinc cèntims, ben segur!
Apa, que per estrenar-nos ja esta bé. De moment, eh?, que això tot just acaba de començar!

This page is powered by Blogger. Isn't yours?