28 de setembre 2006

 

Adéu blogger, hola blocat

Ha costat prendre la decisió, però ara ja està fet: deixo blogger per anar a blocat. De moment, m'agrada més i espero que també a vosaltres. Així, doncs, a partir d'ara em trobareu a:
http://santboialmon.blocat.com

 

A Escòcia, en català

Com ja deveu saber, les directives comunitàries permeten que qualsevol ciutadà d'un Estat integrant de la Unió Europea que resideix a un altre dels seus Estats tingui dret de vot a les eleccions municipals. Encara que, llegint la premsa, ens pugui semblar que les eleccions al Parlament del proper 1 de novembre són les úniques del món, hi ha altres lloc on també són en plena campanya electoral. Ara mateix, a Edimburg ja preparen les municipals. El Scottish National Party, per descomptat, s'hi presenta i una de les novetats de la campanya és que fan propaganda en 8 llengües europees per tal de captar el vots dels ciutadans que la UE que hi resideixen i hi tenen dret a vot. Doncs bé, entre aquestes 8 hi trobarem el català! Després de sentir les recents declaracions d'una eurodiputada conservadora alemanya blasmant els intents de que la nostra llengua tingui presència, ni que sigui minsa, al Parlament Europeu, notícies com aquestes ens aporten una mica de comfort mental: a vegades, poques, topem amb gent que no és ni obtusa ni retrògrada. L'SNP, doncs, fa allò que seria normal: respectar les diferències. Si voleu més informació al respcte d'aquesta organització política escocesa i de les seves campanyes, aneu a: www.snp.org

26 de setembre 2006

 

Atrium Viladecans

Cada cop que hi vaig, penso el mateix: a Sant Boi ja hem fet tard! Amb tot el tema de l'Ateneu empantanegat de mala manera, quan tinguem el famós teatre-auditori, quina programació hi farem? Hi ha tant de públic als pobles del nostre voltant com per fer-ho sostenible? L'altre dia, el dissabte, hi feien un concert de la soprano guipuscoana Ainoha Arteta: hi vaig reconèixer gent de Sant Boi, de Gavà, de Sant Climent i, per descomptat, de Viladecans. I no era ple! Què farem d'aquí a no se sap quants anys amb el nostre teatre-auditori? Programar la mateixa òpera que hagin programat a l'Atrium quatre o cinc dies abans i que ambdues sales estiguin mig buides? No entrarem en una mena de competència suicida? O, posats a dubtar, serem capaços a Sant Boi de bastir una programació prou atractiva com per fer mínimament rendible la instal·lació? Sí, ja sé que tot això és preguntar per preguntar, que encara falta temps per tal que haguem d'encarar efectivament aquestes decisions per donar respostes a tots aquests interrogants, però no ens enganyem: cada dia que passa, és més intensa la sensció de que hem fet tard. Molt tard.

22 de setembre 2006

 

Polònia

Em refereixo, és clar, al programa que fan a TV3 el Toni Soler, el Queco Novell i companyia. No en faré pas cap lloança: no els cal, suposo. Molts ja els hem anat seguint de fa anys a les ones hertzianes de RAC1 i, des de fa uns mesos, amb molts altres més, els anem seguint a la tele. No, com deia, avui no va de lloances, avui va de dubtes. Dubtes raonables, espero. Vau veure el programa d'ahir? Sí? No? Va, per si de cas, us ho explico: tot just començar va sortir l'acabat d'estrenar (què fa... potser 3 setmanes que és al càrrec?) alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. El dubte, o pregunta, com vulgueu, és... Que ràpid, no? Que poc temps han trigat a fer-lo sortir en un programa de màxima audiència per fer-lo fer més conegut, oi? Casualitat? No casualitat? Com veieu, avui només plantejo dubtes i preguntes per als quals no tinc ni resposta ni opinió clara: ara, com va la meva imaginació! Ja us en podeu fer idea, eh que sí? Voldria acabar, doncs, proposant una darrera qüestió que, al mateix temps, també vol ser un desig: per una vegada, algú podria donar resposta a tots aquests interrogants? Perquè, suposo, no dec ser l'únic que ha pensat en tot això...

21 de setembre 2006

 

Auxili!

Auxili!
Socors!
Podeu ajudar-me?
Si us plau, em cal ajuda,
em cal algú que em defensi del Defensor del Pueblo!

19 de setembre 2006

 

El meu bloc i jo (segona part)

Potser és que, en el seu moment, no em vaig explicar prou bé. O potser és que algú no ha anat a veure els escrits anteriors. O, encara, potser és que algú no ho vol entendre. Tant li fa: si cal, ho tornarem a repetir, que tampoc cansa tant. Aquest bloc no conté, de cap de les maneres, opinions altres que les meves: no hi trobareu aquí ni opinions de col·lectius cívics ni d'associacions culturals ni de partits polítics ni de sindicats de cap mena de manera ni... Així que qui vulgui fer arribar cap missatge a algú d'aquests s'equivoca fent-ho mitjançant aquest bloc. Per si no queda prou clar, us repeteixo el que deia al mes de juliol:
"El meu bloc i jo
Pel contingut d'alguns comentaris que diversos/es lectors/es han penjat amablement en algun dels meus escrits de més avall, dedueixo que tal vegada hi pot haver alguna confusió sobre la natura d'aquest bloc que esteu llegint. Certament, potser hagués hagut de deixar clars alguns aspectes just en el moment d'obrir el bloc, segurament al primer escrit. Tanmateix, diuen que mai no és tard per a fer les coses, així que... som-hi.
Aquest bloc, de sant boi al món, és un bloc absolutament personal, és a dir, meu i de ningú més. No és el bloc de cap partit polític, ni de cap associació, ni res de res que s'hi assembli ni que sigui de ben lluny. Per tant, i ben entès, les opinions que hi escric són únicament i exclusiva les meves opinions, més encertades o menys, que agradaran més o menys, més ben escrites o menys, però les meves i només les meves. Així doncs, si algú té intenció de fer arribar algun comentari, escrit, opinió o el que sigui a algun partit, associació o entitat, erra el camí si ho fa a través d'aquest bloc ja que ni l'objecte del mateix ni la meva intenció no és de fer-ho així. Entesos? Ah, i de tota manera, gràcies pels vostres comentaris: no deixeu de penjar-los, d'acord?
"

15 de setembre 2006

 

Oriol Junqueras

Ahir al vespre, vaig assistir a Cal Silio a una conferència que organitava l'Oreig. La conferència, amb el títol, "11 de setembre, cap al 300è aniversari" la dictava l'Oriol Junqueras a qui, segur, coneixeu bé de les seves col·laboracions a diverses emissores de ràdio i, especialment, la que va fer fa un temps a TV3, al programa El favorit. No entraré ara a explicar-vos el contingut de la seva xerrada d'ahir: suposo que ja hi haurà cronistes que ho explicaran, a Vilaweb Sant Boi, per exemple (oi, Sergi?). Sí que m'agradaria parlar del conferenciant, de l'Oriol. He assistit ja, pel cap baix, a mitja dotzena de conferències o xerrades seves i mai deixa de sorprendre'm la manera com explica la història. Seguint l'estela d'altres grans divulgadors que hem tingut al nostre país, la fa planera, entenedora, pròxima a qui l'escolta; t'hi trobes, vaja! Sentint-lo, semblaria que ets enfilat al baluard de Sant Pere, defensant Barcelona l'11 de setembre de 1714, o al castell de Montjuïc, batent les tropes hispàniques el gener de 1641 o, més encara, sents com a propi el patiment i l'angoixa dels soldats i milicians republicans a la Batalla de l'Ebre. I és que no només explica la història: té la rara virtut de viure-la i d'aconseguir que un mateix la visqui. A més, t'hi sents a prop, saps que estàs al davant d'algú que, per molt erudit que sigui, forma part del teu entorn, que veu el passat com tu, analitza el present com tu i espera del futur les mateixes coses que tu. Ras i curt, ben aviat t'adones que l'Oriol Junqueras és un dels nostres.

14 de setembre 2006

 

Pluja i mobilitat

Sí, ja sé què em direu: que quan plou, ja se sap, sembla que tots plegats ens veiem el cul i ens agradi capbussar-nos als embusos de trànsit. I és veritat, tindreu raó perquè això és una obvietat i no estic dient res de nou. Ara bé, si teniu una mica de paciència, comprovareu que la meva intenció no és només dir una cosa prou evident: m'agradaria que anessim una passa més enllà si pot ser. Comencem amb un exemple d'ahir i veiem què passava cap a les vuit del matí: de la plaça Pallars Sobirà fins al començament del carrer Maria Girona, passant per la Rambla, 31 minuts. No entrem ja en quan es trigava després a sortir a la carretera i quedem-nos, si us plau, en aquest trajecte únicament i exclusiva: MÉS DE MITJA HORA!!!!! I ara, acompanyeu-me allí on volia anar a parar i, per un cop, us proposo que no jo, sinó vosaltres rumieu, arribeu a conclusions i opineu. La pregunta és: què haguera passat ahir si la Rambla ja hagués estat tallada a la circulació rodada? Com deien en uns gags del programa Dinamita: "Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi!"

This page is powered by Blogger. Isn't yours?